Borrego obre el cicle

El passat dissabte, Juan Carlos Borrego va obrir el cicle Primavera Literària. Va ser una trobada davant una quinzena de participants que van poder descobrir la nova novel·la de l’escriptor, “El sostre d’ombra”, que està ambientada a Islàndia. Precisament la presentació va anar acompanyada per un passi de fotos d’aquest país en una de les visites que va fer l’autor que el va motivar a escriure el seu nou relat en aquest ambient.

Soci i company de l’entitat, Borrego ja havia estat amb nosaltres anteriorment explicant les seves aventures en l’àmbit de la muntanya i la natura del qual n’és un apassionat, aquest cop vam poder gaudir d’una bona trobada parlant dels seus treballs literaris.

La propera cita del cicle serà el proper dissabte 16 d’abril a les 19’00 hores on Sílvia Boquer i Josep Miret ens explicaran el què, qui, com de la col·lecció “Fotògrafs antics de Ribes“, com sempre a la sala gran dels Xulius. Hi esteu convidats.

Juan Carlos Borrego obre la Primavera Literària

Aquest dissabte 2 d’abril, els Xulius enceta un petit cicle dedicat a la literatura, Primavera Literària. Aprofitant que la Diada de Sant Jordi s’acosta, em volgut obrir les portes de l’entitat a diversos autors que ens vindran a presentar els seus treballs i poder conversar amb ells.

La primera de les cites la tindrem aquest dissabte a partir de les 18’30 hores a la sala gran de l’entitat. Ens acompanyarà Juan Carlos Borrego per presentar la seva darrera novel·la “El sostre d’ombra” (Pagès Edicions). Una narració que ens acosta a Reykjavík, Islàndia, on l’autor hi va estar en un viatge i ens farà un breu passi de fotos del país.
Soci dels Xulius, Juan Carlos compta amb altres publicacions com “Cafè amb Sal” o “Brut Nature” així com infinites edicions i col·laboracions en l’entorn de les guies de muntanya a traves de Cossetània Edicions o la revista Vèrtex i Gool Natura entre altres.

La literatura omple l’agenda de l’entitat

Els Xulius té el plaer de presentar-vos i convidar-vos al petit cicle de xerrades literàries que farem a la nostra entitat. Sota el paraigua de PRIMAVERA LITERÀRIA us proposem tres trobades a on tindrem diferents autors que ens vindran a presentar els seus treballs literaris.

La primera cita serà el dissabte 2 d’abril a les 18’30 hores en que podrem comptar amb el nostre company Juan Carlos Borrego que ens presentarà la seva darrera novel·la “El sostre d’ombra“. Aquesta narració està ambientada a Islàndia, país que a pogut visitar el seu autor i ens farà un petit passi d’imatges.

La segona cita la tindrem el dissabte 16 d’abril a les 19’00 hores. Ens acompanyaran la Sílvia Boquer i en Josep Miret que ens parlaran del què, qui, com de la col·lecció “Fotògrafs antics de Ribes“.

La darrera trobada la tindrem el dissabte 7 de maig a les 19’00 hores amb els autors Francesc Sardà i Jordi Solé que ens endinsaran en els seu treball “Per que la crisi no acabarà mai“.

Totes les xerrades es faran a la sal gran dels Xulius, al carrer Major 13 de Sant Pere de Ribes, i l’entrada és lliure a tothom que hi vulgui participar. Us hi esperem obertament.

Bona entrada de la primavera.

Hort saludable

Tot el que envolta la horticultura és un món, i en Marc Estévez ens ho va demostrar aquest divendres amb la magnífica vesprada que vam compartir amb ell als Xulius. Va ser dins del marc de les xerrades verdes que l’entitat ha presentat durant aquesta primera quinzena de maig. En Marc, periodista i comunicador, ens va mostrar els secrets de l’hort saludable d’on ell n’és un autèntic mestre. Autor de diversos llibres i blogs relacionats amb els bolets i la horticultura, la tarda que vam compartir la vam dedicar al seu treball “Un hort per ser feliç”.
Els presents a la sala gran dels Xulius van poder apropar-se a una altre manera d’entendre l’hort i retornar una mica als orígens de tot plegat, on el món químic i la societat avançant van anar canviant mica en mica el procés d’una bona horticultura.
Ha estat tot un plaer haver pogut escoltar en Marc, i per tots aquells que encara us veu quedar amb alguna pregunta per fer-li, el seu espai de Facebook és obert a tota qüestió relacionada i que us pugui ajudar. També us podeu acostar al seu blog on podreu seguir tots els passos d’en Marc.
Fins la propera, moltes gràcies.

Un hort per ser feliç


/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:”Calibri”,”sans-serif”;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
Aquest passat divendres mig centenar de persones es van acostar a la sala gran dels Xulius en la primera de les xerrades de primavera. Jaume Aliaga, membre de Som Energia Garraf, ens va apropar a la cooperativa energètica nascuda el 2010 i amb més de 14000 socis que promouen la energia verda.
Aquest proper divendres 16 de maig, a partir de 2/4 de 8 del vespre tindrem amb nosaltres en Marc Estévez Casabosch. Nascut a Barcelona en Marc és escriptor i comunicador, però per sobre de tot es confessa horticultor ecològic convençut. Establert en una masia del Solsonès és l’autor de diversos llibres com “El secret més ben guardat’ que va ser reconeguda amb un èxit aclaparador i que s’ha consolidat amb ‘Bolets en temps de crisi’ o ‘El secret dels rovellons’ entre altres edicions.
El 2012 presenta “Un hort per ser feliç”, una obra dedicada a l’aventura de crear un hort saludable, sigui en un jardí, en un balcó, al camp o a la ciutat, i que, a més d’haver-la publicat en castellà, ja compta amb quatre reedicions esgotades en català. En Marc el tindrem a la nostra entitat perquè ens parli de l’hort i de tot el seu món.

Us hi esperem.

Xerrades verdes

Els Xulius enceta un petit cicle de xerrades que tindrà lloc els propers divendres 9 i 16 de maig a la sala gran de l’entitat. El cartell l’encetarà el proper divendres el tertulià Jaume Aliaga, membre de SomEnergia Garraf que a partir de 2/4 de 8 de la tarda ens acostarà al món de les grans empreses elèctriques i com passar al cooperativisme energètic.

El proper divendres 16 de maig, també a partir de les 19:30 hores, tindrem amb nosaltres a Marc Estévez Casabosch, que ens introduirà al món de dels horts ecològics a través de “Un hort per ser feliç”.

Hi esteu convidats.

Laura Borràs Castanyer, aquest dissabte als Xulius

La popular divulgadora literària i professora de la Universitat de Barcelona, Laura Borràs Castanyer, obrirà el dia 17 a les 19 h el cicle Sopa de lletres, d’activitats literàries de tardor, als Xulius (c. Major, 13). Hi presentarà el llibre Dos amants com nosaltres, un viatge per l’amor, la passió i el sexe en la literatura catalana de tots els temps. Borràs és coneguda per la seva presència als Matins de Tv3 i actualment és comissària de l’any literari dedicat a Tísner, Calders i Joan Sales.

Josep Otón tanca les xerrades als Xulius

Josep Otón, professor a l’Institut Superior de Ciències Religioses i premi Joan Maragall 2011 d’assaig, va tancar ahir a la tarda les xerrades del cicle “Catalanisme i cristianisme: valors amb arrels, valors amb futur?” que han organitzat els Xulius. La seva intervenció es va centrar en la fi del paradigma de la secularització i el laïcisme que va caracteritzar els anys 80 i 90 i la nova centralitat de l’espiritualitat i la religió en els nostres dies, una centralitat que previsiblement anirà a més en els propers anys.

Otón va començar la seva intervenció recordant la secularització, és a dir, el paradigma religiós sorgit de la transició. Aquest paradigma, que no era específic de Catalunya sinó del conjunt d’Europa, a Catalunya va ser especialment intens per l’existència de certa tradició anticlerical i també per l’atipament del nacionalcatolicisme franquista. En aquell moment es pensava que, en poc temps, la secularització acabaria amb qualsevol vigència de la religió en la societat. Era el procés de “desencantament del món” (un terme procedent de Max Webber) en el qual incidien un seguit de factors vigents en aquell moment, com determinades ideologies, una gran esperança posada en la ciència, determinats factors culturals, etc.

Segons Otón, tots aquests factors van anar fent fallida al voltant del canvi de segle i han sorgit factors nous com la multiculturalitat i detrminats esdeveniments històrics que han anat posant de nou la religió al centre de la societat. És el que Otón ha anomenat “reencantament del món”

No obstant això, aquesta nova centralitat de la religió té un tarannà molt diferent de la clàssica ja que la religiositat està difusa. És un paradigma en el qual l’Església Catòlica per exemple no s’hi mou amb comoditat tot i que les dades demostren que, encara que menys que altres religions, també s’està beneficiant d’aquesta represa.

A continuació Otón va definir gran quantitat de fenòmens que mostren aquesta nova presència de la religiositat a la vida social i les contradiccions que comporta.  En aquest punt va citar, per exemple, la penetració en diversos àmbits de les espiritualitats orientals (fins i amb sessions de tècniques espirituals en centres d’ensenyament públics, on paradoxalment pot arribar a ser impossible cantar unes nadales o posar un pessebre), la represa de la religiositat popular tradicional (processons, folklore, etc.), l’arribada del budisme (encara que sigui amb formes un xic adotzenades) o el creixement de la presència social de l’islam i els protestantismes.  Un dels aspectes més interessants d’aquesta part va ser, per la seva peculiaritat, el de l’espiritualitat atea i també el mercat espiritual en àmbits com la literatura, la producció cinematogràfica, etc; una espiritualitat sovint vestida d’antiespiritualitat (com El Codi Da Vinci, que és una obra netament espiritual, en concret gnòstica).

A continuació va tenir lloc un interessant debat amb el públic en què van sortir temes com es estirabots homòfobs d’alguns bisbes espanyols o el silenci de Déu i la religiositat en Simone Weil, entre d’altres temes.

Otón, que va ser intensament aplaudit, es va acomiadar havent deixat en els presents una mirada molt nova que permet reinterpretar determinats aspectes de la societat com a signes clars de religiositat.